MATILDE SALVADOR I SEGARRA. (Castelló de la Plana, 23 -3-1918 – València, 5-10-2007)

«La condició de ser dona i haver nascut a Castelló han marcat la meua vida i la meua obra. No es comprén la meua producció musical i pictòrica sense estos llaços»

COMPOSITORA, CANTANT, PINTORA I MUSICÒLOGA. Va destacar pel seu ferm compromís amb la llengua i cultura valencianes:

-Va nàixer en una família de tradició musical. Als sis anys es va iniciar en la música, als quinze, va estrenar la seua primera composició Com és la Lluna, per a cor a sis veus mixtes. Als díhuit va donar el seu primer concert a València. Eixe any el Consell Valencià de Cultura li premia les seues Tres cançons valencianes i també obté el títol de Piano en el Conservatori de Música de València. En 1939 dóna a conéixer la seua música a Manuel de Falla. En 1943 es va casar amb el seu professor d’harmonia Vicente Asencio i seguix com a docent en el Conservatori Superior de Música de València fins a la seua jubilació en 1989.

Va compondre nombroses obres en diferents gèneres. Ha musicat infinitat de poemes de diferents autors (Joan Fuster, Bernat Artola …)

-És l’única dona que ha estrenat una òpera (Vinatea) en el Teatre del Liceu. Barcelona (1974).

-La Marxa del Rei Barbut (1940), Obertura de la seua òpera prima La filla del Rei Barbut i que, posteriorment, va esdevenir en Marxa de la Ciutat de Castelló en 1987. Anecdòticament esta òpera va ser prohibida per:

1.- Estar escrita en valencià.

2.- Estar escrita per una dona.

3.- Ser una dona jove.

En 1943, es va estrenar al Teatre Principal, amb titelles per personatges.

-Destacar la missa de Lledó (1967).

-El Retaule Nadalenc El Betlem de la Pigà(1980).

-En 1981 realitza el primer homenatge al mític Tomba-Tossals en el Molí de la Font.

-En 1987 va compondre cinc poemes dedicats a cinc poetes i els va relacionar amb arbres autòctons: Cinc Sardanes Vegetals.

-Destacar el seu extens nombre de distincions. El seu nom perdura per sempre en carrers, instituts, centres culturals, grups musicals… en un àmbit provincial, nacional i inclús internacional.

Una dona incansable, va saber guanyar-se el respecte i el reconeixement de la classe intel·lectual en el panorama compositiu, en una època en què no resultava fàcil introduir obra pròpia i en valencià, en un repertori dominat pels treballs masculins.